by

«Salvatges i homes» et colpeja fort

Si us va impactar l’anterior relat d’Annelise Heurtier, autora de Sweet Sixteen, aquest Salvatges i homes també us deixarà petja.

D’entrada, crida l’atenció la coberta i penses que és un muntatge però t’equivoques perquè és real i la història que llegiràs gira al seu voltant, o millor dit, al voltant d’un dels homes que hi apareixen.

La novel·la explica com, l’any 1931, un jove canac, de nom Edou, una mica rebel, quan s’assabenta que alguns dels seus amics han estat seleccionats per anar a Paris on es farà una gran mostra de la cultura de Nova Caledònia —una mena d’exposició universal (exposició colonial, en deien)— decideix que ell també hi anirà.

Ho aconsegueix amb una estratègia curiosa i quan arriba a París, es trobarà tancat durant mesos en una mena de cabanes senzilles i obligat a actuar per al públic parisenc fent de salvatge, antropòfag menjador de carn humana i vestit com hem vist a la coberta. És un zoo humà.

Quan vaig arribar a aquest punt de la lectura, vaig tancar el llibre i vagi començar a investigar si realment hi havien hagut zoos humans i, oh! Sorpresa! Era una pràctica (o negoci) estesa per diferents països d’Europa, al nostre també. Vaig recordar la polèmica que hi va haver amb “el negre de Banyoles” i tot va començar a encaixar. Mira que n’arribem a ser de bèsties!

Si aneu al cercador i escriviu “zoos humans” o similar trobareu moltes evidències (textos i sobretot imatges) d’aquesta pràctica, sortosament prohibida actualment.

Edou i els seus companys han d’actuar per a un públic que va a veure com criden com caníbals, vestits amb collarets, mig despullats, fent balls de guerra inventats, etc.

En paral·lel, l’autora ens presenta un personatge inventat que pertany a la classe alta, a una bona família, i aquest noi, de nom Víctor, per casualitat descobreix que els canacs parlen francès, saben llegir i escriure, pensen, son cristians creients i han estat enganyats per fer aquesta pantomima.

A partir d’aquell moment, en Víctor farà tot el possible per desemmascarar l’engany.

Amb els dos punts de vista, ens podem fer una idea precisa de com va començar el racisme, la força de la propaganda, què van ser els zoològics humans, com els nadius de diferents zones del món van ser absorbits i culturitzat.

Una lectura recomanada per a joves, a partir de quinze anys.

Hi ha un encertat epíleg d’Antumi Toasijé, historiador panafricanista, expert en antirracisme, i president del Consejo para la Eliminación de la Discriminación Racial o Étnica (CEDRE), en el que fa un recorregut per la història dels zoos humans i del racisme a l’estat espanyol.

LES DADES:
Títol: Salvatges i homes
Autora: Annelise Heurtier
Traductora: Elisabet Ràfols-Sagués
Editorial: Pagès
Pàgines: 244
Lleida, 2024

edició original francesa

by

«Moments de lectura a casa» a la revista Viure en Família

La revista Viure en família del mes de març tracta de temes tan interesants com l’alimentació complementària, els ritmes i rituals, els efectes de l’adversitat i la sexualitat i adolescència.

Estic content perquè em van demanar unes reflexions o consells adreçats a les famílies sobre la lectura en família. Imagino que és arrel dels resultats de les proves que es passen als infants i joves sobre comprensió lectora i l’allau de comentaris i titulars periodístics alarmistes i exagerats. Recordo que va causar cert estupor i indignació una carta que la Consellera d’Educació adreçava a les famílies el mes de desembre on feia una crida a acompanyar els nois i noies en l’estudi i la lectura.

L’articlet l’he titulat “Moments de lectura a casa” el trobareu a la secció “Mirades” i parlo d’entendre que casa nostra és un lloc segur, un lloc de confiança, sense perill i on els infants estan sota la mirada protectora dels adults. A més, la casa està plena de lectures i només es tracta d’explorar aquest món inacabable de paraules que ens poden suggerir mil i una aventures.

A la cuina, per exemple, hi ha textos per llegir (a les begudes, a les caixes de cereals); al bany, hi ha oportunitat d’intentar descodificar què vol dir tot el que hi ha escrit al tub de dentifrici; al menjador sol haver-hi revistes, diaris, jocs de taula, llibres, i és probable que a l’habitació dels vostres fills i filles hi hagi còmics i llibres.

I tot seguit presento algunes activitats que en el dia a dia es poden organitzar de forma senzilla.
Si el voleu llegir, el trobareu al número 103 de la revista Viure en Família corresponent al mes de març 24.

Més informació a:
https://www.grao.cat/revistes/revista-viure-en-familia/

by

«L’hora del conte, recer de lectura» Premi de Pedagogia 2022

La paraula “recer” referida a la biblioteca escolar, ens fa pensar en lloc amable, hospitalari, en un espai on només poden passar coses bones, un espai sense temps on viure gran aventures i compartir emocions amb els companys, colze a colze, viatjant acompanyats envers indrets meravellosos com Oz, l’aldea dels gals irreductibles, l’illa del tresor, la casa d’en Tres Botons, la cova d’Alí Babà, Moulinsart, el País de Mai Més, la casa de l’àvia de la Caputxeta, la Terra Mitjana, Villa Villekulla i centenars de llocs que potser no han existit mai però que ens semblen ben reals mentre hi som a refugi, a recer, de les preocupacions, maldecaps i neguits que potser ens acompanyen en la nostra quotidianitat.

Em fa feliç, molt feliç, tenir a les mans el llibre de la Núria i llegir les seves experiències, propostes i exemples que ens mostra en aquest assaig, premi Marta Mata de pedagogia.

És un llibre que ens convida a imaginar tot el que podríem fer si al nostre país tinguéssim biblioteques escolars de qualitat com la que ella i les companyes de l’Escola Gerbert d’Orlhac han tirat endavant durant els darrers vint anys, amb l’esforç de la seva comunitat educativa, com ens ho recorda la Sara en l’epíleg on també es lamenta de la manca de suport institucional.

De fet, aquest assaig és només una part petita de tot el que es cou en aquell espai fantàstic de l’escola, però n’hi ha prou, si sabeu llegir entre línies, per imaginar la sort que tenen els nois i noies de participar de les converses al voltant dels àlbums, perquè són una manera d’entrar en el món de la lectura.

No us espereu trobar mètodes per aprendre a llegir, ni explicacions sobre neurologia i funcionament del cervell lector, ni consciències fonològiques, ni res semblant perquè el relat està enfocat a entendre com les experiències que s’expliquen afavoreixen la competència lectora, el despertar el “cuc” de la lectura, la passió per llegir.

El llibre té diversos capítols però n’hi ha un que és de lectura imprescindible, el segon. Porta com a títol «L’Hora del conte. Lectura dialogada i àlbums il·lustrats» i ens parla de Psicoliteratura, Socioliteratura, Coneixement del món i Joc.

Trobareu també nombroses fotografies que capten instants de lectura a la biblioteca.

El llibre té un format agradable, ben aconseguit, amb unes pàgines que respiren molt bé i que fan de bon llegir.

Estic agraït a la Núria per haver-me convidat a fer el pròleg i deixar-me escriure algunes de les nostres vivències compartides en les presentacions d’àlbums il·lustrats per a infants i joves.

Llegiu-lo amb un llapis o un retolador fosforescent al costat perquè us cansareu d’apuntar bones idees.

LES DADES:
Títol: L’Hora del conte, recer de lectura
Autora: Núria Vouillamoz
Editorial: Associació de Mestres Rosa Sensat
Pàgines: 152
Barcelona, 2024

Amb la Sara i la Núria.

by

Sant Jordi, la llegenda recreada

Quan arriben aquestes dates, apareixen nombroses edicions de la famosa llegenda. Moltes editorials busquen narradors i il·lustradors que posin el seu toc personal. Només cal passejar-se per les llibreries i comprovar la quantitat de llibres que hi ha als aparadors amb la Llegenda de Sant Jordi.

De tots els llibres que podem trobar, destaco la reedició d’un que feia anys que estava exhaurit i els afortunats que el tenien, el custodiaven com si fos un tresors irrepetible. A la biblioteca de l’escola en teníem un. Editat per Baula el 2008.

Ara s’ha tornat a publicar per a gaudi de tots nosaltres. Gràcies a la tenacitat del seu autor, en Josep-Francesc Delgado, el podem tenir a les nostres mans. El text és molt poètic i les il·lustracions d’en Roger Olmos són bellíssimes.

Com que és una versió lliure de la clàssica llegenda, en Delgado posa l’accent en la valentia de la princesa i en l’amor i la generositat per a enfrontar-se a les adversitats.

“La princesa no entenia res, i quina fou la seva sorpresa quan va girar el seu esguard cap al camí! Els rosers havien renascut en un cluc d’ulls i ara les roses s’obrien perfumades i frondoses. Encara entenia menys el que havia passat. Però, com que un silenci sepulcral s’havia ensenyorit de tot, va decidir tornar a dins de la muralla.”

Lectura recomanada a partir de cicle mitjà i especialment adequada per a cicle superior i secundària.

LES DADES
Títol: La llegenda de Sant Jordi
Autor: Josep Francesc Delgado
Il·lustrador: Roger Olmos
Editorial: Edicions del Roure de Can Roca
Pàgines: 40
La Garriga, 2024

by

Tertúlia clandestina #13: El sastre de llibres

A la novel·la de Dickens, Oliver Twist, hi ha un capítol en que el nen va a casa d’un senyor anomenat Brownlow on hi ha una habitació plena de llibres i queda fascinat pensant que pugui haver algú que hagi llegit tants llibres. De tota conversa hi ha una frase que és aquesta:

—Molts llibres i molt bons, no és veritat, fill meu? —va preguntar amb dolçor el senyor Brownlow en reparar la curiositat amb què Oliver contemplava els prestatges.
Per cert que la seva lectura t’agradarà molt més que les seves cobertes… És a dir, no sempre, ja que hi ha llibres el mèrit únic dels quals és a l’enquadernació.

A l’època en que va ser escrita la novel·la els llibres eren poc freqüents i estaven preciosament enquadernats. Els veiem, els olorem i quedem fascinats per aquells lloms de cuir i les lletres daurades.

L’ofici d’enquadernador és artesanal. A Barcelona en queden molt pocs. Els podem comptar amb les dits d’una ma. Segueixen una tradició de moltíssims anys i veure’ls com fan els quaderns seguint diverses com ara la japonesa, la copta, la francesa, etc. i utilitzen materials com paper, tela, goma, tisores, plegadora.
Entrar en un dels seus tallers és com entrar en un spa, un espai de relaxació, lluny del brogit de la vida quotidiana. Veiem eines que conviden a tocar-les amb aquella tremolor de qui acarona un objecte valuós, passes els dits per les robes, pel paper i quedes enamorat a l’instant de les textures, dels colors, dels relleus.

A la properes tertúlia hem convidat un d’aquests enquadernadors i restauradors, un sastre de llibres, perquè ens parli de la seva feina i perquè puguem fer-li preguntes al voltant de com cuidar els llibres.

Podrem conversar sobre si els llibres han d’anar folrats o no amb plàstic, si per reparar un ful trencat convé usar cel·lo, com podem recosir un llibre que s’ha desmanegat, etc.

La tertúlia clandestina serà el dimecres vuit de maig a les sis de la tarda, com sempre.

La contrasenya per accedir, en aquesta ocasió és: Cel·lo, no!

Us esperem a l’Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de castro, 80 baixos
08910 l’Hospitalet
Metro més proper: Torrrassa (línia 1, la vermella)

by

«En un tancar i obrir d’ulls» a l’Ofici d’Educar

Ahir a l’Ofici d’Educar vam presentar un poemari per a joves, aprofitant que tenim aquí mateix la Diada de Sant Jordi, la primavera esclatant per tot arreu i l’ambient festiu que convida a la poesia.

Vam llegir alguns poemes i vam conversar sobre aquesta forma particular d’escriure poemes que es coneix com a tanka (té una sonoritat semblant a la del títol) .

Al web de l’editorial podem llegir que l’autora, Montse Maestre, ha caminat al costat de deu infants d’entre sis i dotze anys per crear un conjunt de poemes que recreen moments que es poden viure en un tancar i obrir d’ulls: una olor intensa que ens captiva mentre passegem pel carrer, el so lleuger que ens assalta en entrar dins un bosc, el tacte sobtat del vent a la pell, la imatge delicada del cel de nit…

Un dels bells poemes que podreu llegir és aquest Nits

Mentre em llegeixes
un conte, les paraules
tendres em gronxen.
A poc a poc s’esfuma
la teva veu. M’adormo.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “En un tancar i obrir d’ulls” demanem que:

Digueu una paraula que rimi amb «mirada»

Envieu les vostres respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 21 d’abril.

Al darrer concurs la guanyadora va ser l’Alba (8 anys) i s’emporta un exemplar de «Burundi» . L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/en-un-tancar-i-obrir-dulls-de-montse-maestre/audio/1204052

by

«El verano que cambió la vida de Mihail», novel·la de creixement

De vegades (poques) cauen a les mans llibres que et marquen, t’emocionen, o senzillament et fan feliç. Sol passar més en la literatura per a infants i joves que en la literatura per adults on, darrerament, tot són drames i mals rotllos que no porten enlloc.

Fa uns dies, per motius que ara no venen al cas, vaig llegir «El verano que cambió la vida de Mihail». La seva autora és Carmela Trujillo i no havia llegit res d’ella. La història em va tocar. Molt. Tant que, dies després, el vaig tornar a llegir en bicicleta amb la meva neta. Un llegia un capítol i li explicava a l’altre i tot seguit l’altre llegia el següent i l’explicava de viva veu. Encara en va agradar més.

D’entrada, em va recordar a Alessandro Baricco i la seva fascinant novel·la —ell la denomina història— «Seda» per la tranquil·litat i el repòs que transmet i sobretot per la manera com està escrita.

Seda! Potser recordareu algunes frases, ara ja mítiques, com quan li pregunten al protagonista, l’Hervé Joncour, l’home que viatja al Japó a la recerca de larves de cucs de seda:
—I com és Africa?
—Cansa.
Booom! T’esclata el cap en llegir aquesta paraula —cansa— i aplaudeixes.

Doncs amb “El verano que cambió la vida de Mihail” passa quelcom de semblant.

Llegiu la primera pàgina i ho entendreu. Així comença:

Mihail Constantin vive con su madre en el número 19 de la plaza del Paraíso. En el cuarto derecha. Tiene once años y vino de Rumanía a principios de curso.
Es un niño raro, dicen los que le conocen. Los que creen conocerlo. Vamos, los que no le conocen de nada. Callado, eso dicen, también.
¿Triste? Sí, incluso algo triste, opinan unos cuantos.
Pero no, no lo es.
Mihail, simplemente, echa de menos la otra vida, la que tenía en Rumanía. Echa de menos a todos sus amigos. A sus primos. A su única tía.
¿A su padre? No, a su padre no. Pero sobre este tema no quiere hablar. Nunca habla de esto con nadie.

Frases curtes, acció, aventura, emocions i amb un final que ensumes que acabarà bé (i acaba bé, com ha de ser). També hi ha picades d’ullet per als adults que acompanyen la lectura i ens obren possibilitats de conversa amb els fills (menyspreu dels companys de classe, amistats, amor), i sobretot ens ajuden a entendre com les persones podem canviar si sabem escoltar i tenim empatia.

L’aventura passa durant un estiu calorós en que el nen Mihail no té ningú amb qui passar l’estona. Una coincidència faré que entri en contacte amb en Pepe Martínez, un veí gran lector però també amb pocs amics. La relació entre ells dos és el fil conductor d’un relat on també són presents la mare d’en Mihail, la germana i el nebot d’en Pepe i una festa d’aniversari que ho capgirarà tot definitivament.

Hi ha un altre aspecte que m’ha agradat i té a veure amb l’edat a la qual va dirigida la novel·la. A la contracoberta llegim “a partir de vuit anys” i és exactament així. S’agraeixen relats que no siguin llargs (aquest té 90 pàgines), amb poques descripcions i que atrapin el lector des del primer moment.

La casualitat va fer que coincidís en un esdeveniment amb l’editora i li vaig contar l’anècdota de la lectura del final de llibre quan la meva neta em va preguntar si hi hauria segona part, senyal que li havia agradat i volia més.

Una altra reflexió que em faig sovint és que alguns relats com aquests passen desapercebuts enfront dels que tenen més presència física, més color i ens criden des dels llocs preferents de les llibreries. I com que, a més, les llibreters no tenen temps de llegir-ho tot, llibres com aquest passen desapercebuts.

Aprofitant el títol farem el comentari fàcil dient que aquest llibre també pot canviar la vida dels lectors. Recomanat a partir de vuit anys.

LES DADES:
Títol: El verano que cambió la vida de Mihail
Autora: Carmela Trujillo
Il·lustrador: David Granados
Editorial: Bambú
Pàgines: 96
Barcelona, 2024

Podeu llegir les primeres pàgines, a continuació:

el-verano-que-cambio-la-vida-de-mihailBaixa
by

«Per menjar-te millor!» a la revista Guix

L’escola pot tenir un impacte gran en com els infants entenen l’alimentació saludable. La majora d’ells fan ús del menjador escolar i si s’aposta per una cuina mediterrània, de proximitat, equilibrada, també s’està apostant per la salut. Si a les aules o a la biblioteca escolar es reforça el coneixement del que mengem, mitjançant llibres informatius o de ficció, els beneficis seran múltiples i evidents.

A la revista Guix número 508 del mes de març parlem de literatura i alimentació saludable i proposem alguns títols que ens semblen particularment reeixits.

Pel que fa a l’alimentació, algunes veus expertes com en Jordi Masjuan, autor de Canviar el món des de la taula empren el terme “sobirania alimentària” que significa que cal recuperar el dret a decidir què mengem i com es produeix allò que consumim. També ens recorda aquest autor que si no ho decidim nosaltres, ho fan els mercats i les multinacionals que tenen uns altres criteris i interessos econòmics per damunt de la sostenibilitat i la salut. Els mercats i les multinacionals que s’hi dediquen a aquest comerç, per exemple, estan lluny d’assegurar uns preus dignes per als pagesos i apostar pels aliments frescos i de proximitat.

Només cal fixar-se d’on venen els productes que consumim per entendre que hi ha força baules que no funcionen. Arcadi Oliveres referent dels moviments socials, ho advertia fa molts anys:

Al costat de casa fan un mercat de fruita i verdura. A l’estiu tot va bé, perquè hi ha de tot: albercocs, síndries, taronges. A l’hivern és més avorrit perquè només hi ha pomes i peres. Per posar-hi un toc de color em vaig proposar comprar-me un kiwi. Hi ha dues parades on en venen: uns venen de Galícia i els altres de Nova Zelanda. En aquest darrer cas, no estem comprant un kiwi, sinó 17.000 quilòmetres de petroli. No és només consumir menys, sinó mirar d’on provenen.

Igualment, la periodista Esther Vivas, autora de El negocio de la comida insisteix en que hem de ser capaços de tenir sobirania alimentaria per “decidir què mengem, d’on ve el que mengem, en quines condicions s’ha elaborat i si està lliure de transgènics.”

El menjador escolar acull un nombre elevat d’alumnes. És una bona oportunitat per conèixer com funciona el sistema alimentari i proposar un model que aposti per productes saludables com la verdura, els cereals, la fruita i paral·lelament redueixi el consum de sucres i carn. Són hàbits que es poden modificar fàcilment i que ajuden a menjar sa i menjar millor. Adoptar petites mesures com menjar tranquil·lament, sense presses, són una bona oportunitat de fer salut.

Paral·lelament, si a les aules es reforcen els aprenentatges adquirits al menjador i s’ensenya als infants que un model d’alimentació més sostenible i saludable ajuda a reduir l’impacte en les emissions de l’efecte hivernacle, causant directe del canvi climàtic, estem anant en la bona direcció.

L’escola és un bon lloc per afavorir ells bons costum alimentaris i, en aquest sentit, programar accions que ajudin a conèixer com es pot avançar cap a un model alimentari més ecològic i saludable, permet que els infants entenguin que cal anar fent petits canvis per viure millor.

Programar visites a granges per veure com funciona el procés d’elaboració del menjar, analitzar què diuen les etiquetes dels productes que consumim, conèixer que un terç del que es produeix va a parar a les escombraries i que amb aquest terç s’acabaria la fam al món, són accions pedagògiques que van en el camí de tornar-nos a connectar amb la terra i ser actors de la revolució alimentària pendent.

Uns bons aliats per saber més sobre com ens alimentem són els llibres, mitjançant lectures relacionades. En trobem de molt bones i ens permeten reflexions i converses que avancen en la mateixa direcció. A l’article de la revista GUIX en presentem uns quants.

També trobareu altres articles que us poden anar bé en el vostre dia a dia a l’escola. Us deixo l’índex, a continuació:

by

«Un metre d’històries de metre» entre la poesia i la ciència.

Els qui vivim a Barcelona, ens agrada passejar pel carrers i descobrir detalls de la nostra història ho tenim fàcil perquè n’hi ha a cabassos.

A la Rambla de les Flors hi ha un lloc on anaven els barcelonins a posar en hora el seu rellotge perquè allà hi ha la unitat de mesura del temps, a l’edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, al número 115, i ens marca l’hora oficial. Bé, ara mirem l’hora al mòbil. Els temps canvien.

A prop de la catedral es conserva encara un vestigi de la Inquisició. Molt a prop, en una cantonada, també veiem una mena de canal que usaven els comerciants per prendre les mesures de longitud. Se’ns fa estrany però en temps reculats les mesures eren parts del cos (pams, peus, braços) i això provocava no poques discussions entre compradors i venedors.

Hi va haver un moment que es va fer evident que calia una unitat que servís per a tothom, tant si vivia a la Xina, com a Paraguai. I la comunitat científica es va posar mans a l’obra. La gràcia de tot plegat és que es va decidir que es fes a Barcelona. Era a finals del segle XIX i, prenent com a referències l’Observatori Fabra i el Castell de Montjuïc, es va anunciar la mesura universal del metre que emprem actualment a gairebé tot el món, amb excepcions perquè els anglesos van a la seva i mesuren amb iardes, per exemple, i a la navegació marina les distàncies són en milles.

Si aneu a Montjuïc, a prop del Fossar de Santa Eulàlia i el Passeig del Migdia, encara es conserva una mena de perxa de colors blanc i blau que ens recorda les mesures que es van fer.

Un metre dels que usaven els fusters és també un bon estri per explicar contes perquè amb ell pots fer aparèixer com per art de màgia una casa, una espasa, o altres elements que acompanyen el relat, permetent el joc simbòlic tan estimulant per a la ment dels infants.

Segurament a casa teniu, a la capsa de la costura, un altre metre plegable que useu per mesurar la distància del terra a la ratlleta que marqueu amb un llapis darrera la porta de l’habitació per seguir el creixement de les criatures i que quedarà allà, inesborrable, durant molts anys.

Un metre és també l’inici del títol de l’àlbum il·lustrat que en Ramon Besora i l’Albert Asensio presenten aquests dies a diferents llibreries del país. Es titula Un metre d’històries de metre i han tingut molta cura en que aquest llibre acordió tingui precisament un metre de llargària quan està obert. Són quatre fulls de 25 centímetres cadascun. Un metre.

Apareix en un moment que el seu anterior treball «La lletra que tot ho canvia» ha estat guardonat amb el premi Crítica “Serra d’or” 2024 i és un doble motiu de celebració festiva de la creativitat i l’originalitat.

Dolors Feixas, del Grup Cultura matemàtica de les persones, a la contracoberta, sintetitza molt bé de què va el relat. Diu:

Què és un metre?—Pregunten els cucs de seda quan se’ls encomana fer un vestit per a la Kira, una serp que fa un metre de llargada. I gràcies a les explicacions de l’esquirol, del mussol i del pit-roig, poden començar a filar. Faran un vestit de metre!

En Ramon Besora, com a bon poeta i amant de la natura, es val d’uns animalons prou coneguts a casa nostra per fer-nos imaginar una situació que acaba amb sorpresa i un somriure còmplice.

En un article publicar a la revista “Viure als Pirineus” ens parla de l’art de la desproporció referint-se a aquest llibre i ho relaciona de forma enginyosa amb la literatura infantil i juvenil de tots els temps. El podeu llegir a continuació:

Per la seva banda, l’il·lustrador, l’Albert Asensio, ha sabut adaptar, amb el seu estil reconeixible, cadascuna de les tres micro-històries de la part del davant del leporello i fer-nos admirar l’esclat de color que trobem en girar el llibre.

Un llibre que es pot gaudir a partir de quatre anys.

LES DADES:
Títol: Un metre d’històries de metre
Autor: Ramon Besora
Il·lustrador: Albert Asensio
Editorial: Meraki
Pàgines: 16
Barcelona, 2024

by

Lectures recomanades «Sant Jordi 2024»

L’any 1993 es va publicar un assaig amb el títol «Com una novel·la». El va escriure un autor francès, en Daniel Pennac, i el va editar Empúries, amb una bona traducció d’en Sergi Pàmies. Encara el conservo perquè hi ha un decàleg que va fer molta fortuna i que acaba amb una frase que diu:

Aquests deu drets es resumeixen en un sol deure: «NO US EN RIGUEU MAI dels qui no llegeixen, si voleu que algun dia siguin lectors»

Una bona manera d’aconseguir-ho és posant en mans dels infants bones lectures que els facin gaudir i, si pot ser, els facin pensar. És per això que, un parell de cops d’any (Nadal i Sant Jordi) recomanem quaranta bons títols (segons en nostre criteri, naturalment) per si us poden “pistar” i que no us perdeu en el marasme de novetats i llibres aparentment llaminers que ocupen els millors llocs als aparadors de les grans llibreries.

Al final del llistat, com sempre, podeu descarregar el tríptic.

Bona lectura!

Cicle Infantil

Cesc i Alabert
Chris Naylor Ballesteros. Cruïlla

Un dia cada un!
Marianne Dubuc. Joventut

Un cuc suculent i rodanxó
Katarina Macurová. Combel

¡Flores!
Hervé Tullet. Kókinos

La sopa està llesta
Susanne Straber. Joventut

Caracolico
Julia Jiménez. SD ediciones

Deu dins un llit
Katrina Charman. Editorial Combel

Som-hi, Kika!
Marie Mirgaine. Ekaré

¿Malezas?
Marie Dorleans. Pípala

Set monstres i un gat
Rafa Ordóñez. Kalandraka

Cicle Inicial

Plou! Una nova aventura del Cuc
Ramon D. Veiga. Takatuka

Te’n recordes?
Sydney Smith. Libros del zorro rojo

Soy un punto
Giancarlo Macri. San Pablo

Endevina què menjo!
Katerina Gorelik. Baula

El gat Boris. La cambra del tresor
Ervin Mosser. Famboyant

Dalt del turó!
Barry Falls. Andana

Ai, ai! Els meus cabells
Roser Capdevila. Bindi Books

Trèvol
Nadine & Leng. Corimbo

Un metre d’històries de metre
Ramon Besora. Meraki

Un artista és…
Marta Ardite. Joventut

Cicle Mitjà

L’orquestra de l’Esperança
Carmen Oliver. Joventut

David Colom De curses!
Swapna Haddow. Flamboyant

Faules de la Fontaine
Jean de la Fontaine. Barcanova

Les mans del meu pare
Deok Kyu Choi. Litera

La llegenda de Sant Jordi
J. F. Delgado. Roure de Can Roca

El viatge d’en Jep
Jutta Bauer. Bindi Books

Manual per a pirates
Pato Mena. Flamboyant

Ànec coix, gallina cega
Ulrich Hub. Takatuka

El verano que cambió la vida de Mihail
Carmela Trujillo. Bambú

La pequeña evasión
Marzena Sowa. Astronave

Cicle Superior

Mossegar la poma
Lucy Knisley. Barcanova

Molly Wind
Catalina González. Norma

Lluny del món
K.P. Kavafis. Piscina, un petit oceà

Mentrestant, a la Terra…
Oliver Jeffers. Andana

Los ecos del viento
Antonio García Teijeiro. Kalandraka

Història revisada de les dones
Katarzyna Radziwiłł. Ekaré

Aires de canvi (El carboni, el clima, la Terra i nosaltres)
Debbie Levy. Animallibres

El último árbol
Luke Adam Hawker. Blume

Un viatge gota a gota
Josephine Mark. Astiberri

Enigmes del món
Victor Sabaté. Zahorí

El tríptic, a continuació:

lectures-recomanades-sant-jordi-2024-1Baixa